N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial (carn i vi), com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla. Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent. La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor. La taxa sobre la moneda treta del país per particulars i l’exportació de gra, carn i vi era més alta. El dret era recollit als ports i a les duanes amb França i Castella i també a les fronteres entre el Principat, Aragó i València; els barcelonins el podien pagar també a Barcelona en el cas de mercaderies portades per traginers per terra. L’import era anotat en un registre (llibre de vàlues). Solia ésser arrendat. Fou suprimit al segle XVIII.
m
Història