Hi ha equalitzadors monofònics o estereofònics, segons que tinguin un o dos canals de senyal. En el segon cas els controls poden estar junts per ambdós canals o bé separats. Els equalitzadors gràfics tenen els controls disposats verticalment de manera que la seva posició dóna aproximadament la forma de la corba de resposta de l’aparell. Cada control actua sobre un filtre que abasta una part de l’espectre de freqüències; en el cas dels equalitzadors gràfics els controls varien l’atenuació o el guany del filtre. El nombre de controls, i per tant el de filtres, pot anar de cinc fins a dotze o més. Els equalitzadors paramètrics disposen de pocs filtres, normalment cinc o sis, però en canvi tenen controls per variar-ne les característiques, tals com la freqüència central, l’amplada de banda i els pendents del filtre. Això no és possible de fer-ho en el cas anterior. L’ús d’aquests equalitzadors és restringit preferentment al camp professional, mentre que el primer tipus és utilitzat igualment pels aficionats.
m
Electroacústica