eslovè

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua eslava del grup meridional, de grafia llatina.

Parlat per 1 800 000 individus, aproximadament, a Eslovènia i a les zones d’Àustria limítrofes amb Eslovènia. Llengua molt fraccionada, hom en pot destacar set dialectes principals, dels quals el dolenski és usat com a llengua literària. L’autor de la primera gramàtica eslovena (1584) fou A.Bokhorič. L’eslovè s’ha desenvolupat culturalment als s. XIX i XX. El text més antic conservat és l’anomenat fragment de Freisig (s. X).