i espiritual | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

espiritual

fraticel, zelant
substantiu masculím
Cristianisme
fraticel, zelant
història eclesiàstica hist ecl
Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.

Sorgida al voltant de Peìre Olieu, Ubertino da Casale, Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa. El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins, dissolta molt aviat per Bonifaci VIII. Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes (de Gioacchino da Fiore), i foren condemnats per Roma el 1317. Resistiren molt a la província d’Ancona. Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals en 1307-11. Al Principat i a Mallorca tingueren alguns adeptes, com Arnau Oliver (1321-31) i Bernat Fuster, empresonat a Mallorca i a Avinyó (1321-31), i sembla que foren també simpatitzants Ponç Carbonell (1314), guardià de Barcelona, i Pere Arnau, lector a la ciutat de Mallorca. Els ajudà Felip de Mallorca, que amb la seva germana Sança i el marit d’aquesta, Robert de Nàpols, tenien una clara antipatia envers Joan XXII. Arnau Muntaner fundà encara una secta d’espirituals a Puigcerdà, entre el 1352 i el 1370, i una altra Felip de Berbegal (1425-34). D’altres visionaris catalans, com Joan de Rocatallada, l’infant Pere d’Aragó i Eiximenis, no poden ésser afiliats a aquest corrent.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...