estudi general

m
Educació

A l’Antic Règim, centre d’ensenyament superior capacitat per a atorgar títols amb validesa reconeguda per a tots els centres similars de la corona, en cas de creació reial, i per a tot el món cristià, en cas de confirmació per butlla papal.

El nom d’estudi general coexistí durant la baixa edat mitjana amb el d'universitat, que tendí a prevaler-li i finalment a anul·lar-lo a partir de la segona meitat del s XVI.