Situació i presentació
El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera. Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi. Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre; a l’E amb el de Cercs; al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers (Solsonès) i, en uns pocs centenars de metres, amb el de Gósol.
A part el poble de Fígols Vell, el cap municipal, comprèn els despoblats de Peguera i Fumanya. La principal via de comunicació és la carretera que uneix el municipi de Fígols Vell amb l’Eix del Llobregat (C-16).
La població i l’economia
Pel que fa a la població (figolencs), Fígols Vell, a l’època medieval, tenia una certa importància: els fogatjaments de 1365-70 i del 1381 coincideixen a atribuir-li l’existència de 8 focs. Però eren més importants Peguera i Fumanya, que en el fogatjament del 1370 en reunien 33. En canvi, al segle XVII, la població davallà de tal manera que entre els dos nuclis sumaven el 1553 només 5 focs, mentre que Fígols Vell es mantenia amb 6. Després d’una recuperació bastant notable al segle XVIII, Fígols tenia 131 h (1787), mentre que Peguera i Fumanya en tenien 154. Al segle XIX es produí un augment considerable a causa de l’increment de l’activitat minera. El 1857, al terme de Fígols, amb tots tres pobles, la població era de 379 h, xifra que es mantingué més o menys estable fins després del 1950 (314 h). La davallada es produí d’ençà del 1960 (228 h); el 1970 només hi havia 66 h, 58 h el 1981 i 33 h el 1991. Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà entorn els 50 h. Així, el 2005, hi havia 48 h.
El 64% de la superfície total del terme és ocupat per boscos, principalment de pins, i per nombrosos pasturatges. Els conreus en canvi tenen poca importància, són bàsicament civada i farratge. La ramaderia es dedica a la cria de bestiar porcí, boví i oví. Un recurs econòmic important d’aquest municipi foren, fins al desembre del 1991 que es tancaren, les explotacions a cel obert de lignits (a càrrec de Carbons de Berga), al S del terme, prop de Peguera. Al juliol del 1990 es destruïren una bona part dels edificis de la fàbrica Ciments Fígols, cedida per l’empresa Asland al Consorci de Formació i d’Iniciatives de Cercs, que construí naus industrials.
El poble de Fígols Vell
El poble de Fígols Vell (1.154 m d’altitud i 42 h el 2006), erròniament a nomenat Fígols de les Mines, és de cases disperses i gairebé no se’l pot considerar un nucli. S’estén per una plataforma situada entre els cingles de Vallcebre i els cingles de la Garganta, per damunt de la vall del Llobregat. L’edifici més destacable és l’església parroquial de Santa Cecília, que contribueix a donar entitat al grup de cases. És un edifici de planta romànica, molt refet, que encara deixa veure elements romànics, com la torre del campanar.
La festa major és el diumenge pròxim al 22 de novembre, festivitat de Santa Cecília, patrona de la població; el 3 de maig se celebra a l’església parroquial la festa del Panet dels Apòstols.
Altres indrets del terme
El despoblat de Peguera és situat a la capçalera de la vall de Peguera, a 1 701 m, entre rasos de Peguera, al S, i la serra d’Ensija, al N. Per damunt de les cases domina el roc de Peguera, on fou construït el castell de Peguera cap a mitjan segle XI. Actualment, només en resten vestigis, però a l’edat mitjana, tot i que el castell era petit —potser una simple torre forta— el nucli de Peguera tenia una vitalitat superior a la de Fígols Vell.
El poble de Peguera havia tingut la seva església, Sant Miquel de Peguera, que era sufragània de la parroquial de Fígols i avui és ensorrada. A l’edat mitjana també tenia importància el lloc de Fumanya, situat a 1 450 m, al vessant meridional de les roques de Fumanya, que són un contrafort oriental de la serra d’Ensija. Al despoblat de Fumanya hi ha l’església romànica de Sant Mateu de Fumanya, parròquia d’aquest poble i més recentment sufragània de la parròquia de Santa Cecília de Fígols. És una esglesiola d’una nau senzilla, coberta amb volta de pedra, amb un absis cobert amb un quart d’esfera. La porta d’entrada és al mur de migjorn i encara que és moderna té restes de ferramenta romànica. Als costats foren afegides en segles posteriors unes capelles laterals (una a cada banda). Al sector hi ha un jaciment paleontològic on es trobaren restes fòssils de dinosaures (2004).
La festa major de Fumanya se celebra el diumenge més proper al 21 de setembre, festivitat de Sant Mateu.
El terme municipal inclou diverses masies, com Cal Calderer, Oró, Maçana, Cal Catllà, Cal Capblanc, Cal Bonic, el Castell, etc.
La història
El poble de Fígols probablement té l’origen en l’existència del castell, esmentat ja l’any 1062. Els seus castlans, d’acord amb el costum, adoptaren el cognom de Fígols; n’hi ha de documentats des del 1163.
De l’indret de Peguera sorgí la família nobiliària dels Peguera, originàriament castlans de la fortalesa, el primer dels quals, Hug de Peguera, apareix esmentat l’any 1124 en un document, bé que ja anteriorment, a la segona meitat del segle XI, són esmentats uns castlans de nom Pere Ramon i Beatriu que juraven fidelitat als comtes de Cerdanya pels castells de Peguera i Fígols i altres fortaleses, i en anys posteriors apareixen altres castlans també esmentats només pel nom de fonts. Els Peguera, arran de la conquesta de Tortosa, milloraren de posició i esdevingueren una de les famílies més prestigioses del Principat. Més endavant la branca familiar dels castlans de Peguera es traslladà al Lluçanès pel matrimoni de Guillem de Peguera amb Ermessenda de Gurb i d’Olost, al segle XIII. Llur fill fou Ramon de Peguera i de Gurb (mort el 1290), que afegí el castell de Balsareny al seu patrimoni i fou besavi de Ramon de Peguera i de Bell-lloc (mort el 1388), conseller de Pere III de Catalunya-Aragó. Amb el seu fill Ramon de Peguera i de Cervelló, el lloc de Peguera esdevingué centre de la baronia de Peguera. El segon baró, Ramon de Peguera i de Torrelles, fill de l’anterior, la donà el 1448 al seu nebot Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, baró de Pinós i vescomte d’Illa i de Canet. Des d’aleshores la baronia restà vinculada als.