Situació i presentació
Es troba a l’extrem de ponent de la comarca. Limita amb Cabassers (N), la Vilella Baixa, el Lloar (E), el Molar (S) i la Torre de l’Espanyol (W), aquest últim terme pertanyent a la comarca de la Ribera d’Ebre. És situat a la dreta del riu de Montsant (que en forma el límit septentrional), al territori muntanyós que separa les conques del riu de Montsant de les dels rius de Siurana i l’Ebre, amb els cingles del tossal del Guixar (636 m), a l’extrem de llevant (damunt el Lloar i la Vilella Baixa), i el punt culminant del tossal de Sant Pau (617 m) al sector N, al límit amb Cabassers. Al riu de Montsant va a parar el petit barranc de l’Engolidor, mentre que discorren vers l’Ebre i el riu de Siurana els del Muralló, de Marga, dels Horts, de les Freixes i de Llangostets.
El poble de la Figuera és l’únic nucli de població del municipi. Una carretera procedent del Masroig i del Molar (que surt de la N-420 de Tarragona a Gandesa) arriba a la Figuera i continua vers el N tot bifurcant-se després en direcció a Cabassers i a la Torre de l’Espanyol.
El poble existia ja en temps de la dominació àrab. Amb la repoblació fou incorporat, entre el 1160 i el 1170, al territori de Cabassers; ja s’esmenta la Figuera el 1161. El lloc va rebre carta de població del bisbe de Tortosa el 1182. En aquest i en d’altres documents rep el nom de Gibolhoder. Integrat en la baronia episcopal de Cabassers, del bisbe i del capítol de Tortosa, els comtes de Prades hi detingueren alguns drets senyorials.
La població i l’economia
La Figuera (figuerencs) tenia 12 focs el 1378, 27 el 1515 i 24 de laics i un de capellà el 1553. Conjuntament amb el Lloar tenia 90 h el 1718 i 590 h el 1787, quan la Figuera consta ja com a parròquia. El 1830 tenia 379 h i 706 h el 1857. Assolí la seva màxima demogràfica el 1887 amb 884 h. Tot seguit, l’acció de la fil·loxera provocà una continuada davallada demogràfica que encara subsisteix. Malgrat tot, la població s’estancà al voltant dels 500 h durant les quatre primeres dècades del segle XX, i no fou fins la dècada de 1940 que la davallada es feu més significativa (425 h el 1940 i 371 h el 1950, 349 h el 1960, 270 h el 1970 i 146 h el 1981). A partir data, la tendència decreixent d’aquesta només es va aturar iniciat el segle XXI (135 h el 1991, 124 h el 2001 i 190 h el 2005).
A mitjan segle XIX el poble completava la seva economia, basada en l’agricultura, amb un molí d’oli i un de farina i amb la cria de ramats de llana i cabres. Actualment, gairebé la meitat del terme està ocupat per bosc i garriga. El conreu més extens és l’olivera, però el més significatiu és el de la vinya, de la qual es conrea la varietat garnatxa. S’ha estès el cultiu del cirerer. Hi ha una certa dedicació ramadera en els sectors avícola i porcí. La Cooperativa Agrícola Aubacs i Solans, fundada l’any 1932 com a Sindicat Agrícola, produeix i comercialitza vi de la denominació d’origen Tarragona (subzona Falset) i oli de la denominació d’origen Siurana. Hi funciona també la Cooperativa de Consum la Figuerense. Per la seva situació geogràfica privilegiada, el poble s’ha convertit en pocs anys en un lloc d’estiueig i segona residència, fet que ha influït molt positivament en l’economia del terme.
El poble de la Figuera i altres indrets del terme
El poble de la Figuera (576 m d’altitud) és en un lloc enlairat i de bona vista, fet recollit per la corranda popular que afirma que “”la Figuera cau molt alta”. El poble fou emmurallat i fortificat; s’endevina encara alguna resta de la muralla, i la memòria popular conserva la situació dels diversos portals; també els noms dels carrers ho testimonien: el carrer del Portalet, carrer de la Muralla i el Castell. Al Castell, la zona més enlairada del poble, al segle XVIII es construí l’església, damunt l’antiga estructura defensiva. L’església parroquial de Sant Martí és un edifici de dimensions considerables, amb elements barroquitzants, sobretot a l’interior, de tres naus, cimbori amb els plafons dels quatre evangelistes a les petxines, cor i campanar incorporat a l’estructura. Els altars foren cremats el 1936. La rectoria arredossada a l’església és datada el 1746. A l’Arxiu Municipal es conserva l’important Llibre de les ordinacions de la vila de la Figuera, redactat entre el 1310 i el 1734.
Coincidint amb la diada de veneració de la Mare de Déu de la Mola, el segon diumenge d’agost se celebra la festa major, que inclou un aplec a l’ermita de Sant Pau. També es puja a l’ermita el 15 de gener (Sant Pau) i el 15 de maig (Sant Isidre). D’altra banda, l’antiga festa major d’hivern que es commemorava el dia 11 de novembre (Sant Martí) ha passat a ser un dia festiu en el qual no es realitza cap acte especial.
Al cim de Sant Pau hi ha l’ermita del mateix nom, de molta anomenada, en un lloc de vista privilegiada al NW de la població i al límit amb el terme de Cabassers. Al santuari, que fou cremat el 1936, es venera la imatge de la Mare de Déu de la Mola. A l’oest de l’ermita hom troba el que fou lloc de comandament de l’exèrcit republicà durant la batalla de l’Ebre. Al Mas de Soler s’ha trobat un jaciment de sílex. Vora el mateix lloc hi ha les restes d’una antiga torre de guaita dita dels Moros.