i Estanislau Figueras i de Moragas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Estanislau Figueras i de Moragas

Història    Política
Estanislau Figueras i de Moragas
© Fototeca.cat
ciències polítiques polít i història hist
Dirigent republicà.
Barcelona, 13 de novembre de 1819 — Madrid, 1882

Advocat (1844), exercí a Tarragona (amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid), essent ja membre del partit progressista. Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854. Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia. Fixà la residència a Madrid. Reelegit diputat (1862 i 1865), el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats; de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad (1868), adscrit al Partit Republicà Democràtic Federal, del directori del qual fou membre (1869-73). Proper als benèvols del partit i contrari a la insurrecció, en les eleccions del 1869 i el 1870 fou elegit diputat i encapçalà, per la seva experiència parlamentària i els seus dots oratoris, la minoria republicana a les corts. Primer president de la Primera República (12 de febrer de 1873), s’hagué d’enfrontar a la crisi provocada pels radicals (24 de febrer) i a la proclamació de l’estat català a Barcelona (8 de març) per part dels republicans federals (Lostau) i els principals dirigents obrers internacionalistes, intent que aconseguí d’aturar pocs dies després en canvi de la dissolució de l’exèrcit espanyol a Catalunya. Arran de la crisi política del 10 de juny, fugí a França, d’on retornà a mitjan setembre del 1873, quan encara no havia estat sufocat el cantonalisme, i intentà d’unir-se amb Pi i amb Salmerón contra Castelar (desembre del 1873 - gener del 1874). Imposada la Restauració pel cop d’estat de Pavía, s’apartà de la política activa, tot i l’intent del 1880 de creació d’un Partit Republicà Federal Orgànic, contrari al federalisme pactista de Pi i Margall.

Col·laboració: 
PGa
Llegir més...