Bé que la passió pels segells sorgí al cap de poc de llur implantació (1840), la paraula filatèlia no aparegué fins el 1864, quan fou emprada, a París, pel col·leccionista francès M.C. Herpin. La filatèlia com a col·leccionisme és un art i, alhora, pel seu caràcter d’estudi dels segells, una ciència relacionada amb la història. Nascuda d’antuvi com a simple afecció o simple passatemps, arrelà ràpidament a França i a Anglaterra, i després s’estengué per tot arreu, i donà origen a clubs, societats i organitzacions nacionals i internacionals. Actualment són milers les societats filatèliques existents; la degana i la més famosa és la Royal Philatelic Society, fundada el 1869 a Londres. La màxima autoritat radica en la FIP (Federació Internacional de Filatèlia), creada l’any 1926, que n'organitza congressos i en patrocina exposicions internacionals. També en l’aspecte econòmic la filatèlia ha adquirit una gran importància, car és font d’ingressos considerables per als estats emissors de segells, dóna origen a un comerç i a una indústria de material filatèlic molt actius i és la base d’una gran activitat editorial especialitzada.
La filatèlia als Països Catalans
L’interès pels segells es despertà molt aviat als Països Catalans. El barceloní Santiago Saura i Mascaró, que ja adquiria segells el 1850, és considerat el primer col·leccionista de l’Estat espanyol. Barcelona fou la capdavantera en molts aspectes de la filatèlia. Josep M. Vergés hi inaugurà el primer establiment el 1854, i al cap de deu anys publicà el primer catàleg universal editat a la península Ibèrica. També a Barcelona aparegué el primer àlbum, obra de Plàcid Ramon de Torres, i igualment hi fou creada la primera associació. L’afecció als segells havia progressat ràpidament, i els col·leccionistes es reunien davant el Teatre del Liceu. D’allí sorgí, l’any 1888, el nucli fundador de la Societat Filatèlica Barcelonesa, domiciliada a casa del primer president, Alexandre M. Pons, i al cap de poc, al Centre Excursionista de Catalunya. Entre el bon nombre d’associacions que sorgiren, figura el Club Filatèlic Mataró, fundat el 1916, encara existent. Són figures importants en el camp de la filatèlia Francesc Carreras i Candi, erudit en la història postal, fundador i president de la Societat Filatèlica Catalana (1901), el comerciant Josep Monge i Fuentefría, Antoni Roig i Soler, Artur Tort i Nicolau, autor d’estudis sobre els segells espanyols, Pere Monge i Pineda, especialitzat en les emissions carlines i en la prefilatèlia, Lluís Cerdà i Pujol, especialitzat en peritatge, Josep Reig, Salvador Peris, Guillem Peyró i Josep Gomis i Seguí. El 1983 Antoni Comas i Torregrossa publicà un Manual del col·lectador.
A Mallorca, cap a mitjan segle XIX, els primers col·leccionistes foren Pere A. Borràs, l’escriptor Pere d’Alcàntara Penya i, sobretot, Benet Pons. Cap a l’any 1924, sota l’impuls d’Alfred Llompart i Miquel Singala, fou fundada a Palma la primera societat filatèlica, seguida més tard per la Sociedad Balear de Timbrología. Actualment hi ha una secció filatèlica dependent del foment del turisme, dirigida per Jaume Escalas. El 1900 fou fundada la Unió Filatèlica Valenciana, que canvià el nom pel de Societat Valenciana de Filatelistes, encara existent. El 1909 se celebrà a València la primera exposició filatèlica de l’Estat espanyol.