i filisteu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

filisteu | filistea

substantiu masculím
substantiu femeníf
substantiu masculí m història hist
Individu d’un dels cinc ‘‘pobles de la mar’’ que intentaren envair Egipte el 1175 aC.

Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina (nom que deriva de filisteu) compresa entre el Carmel i Gaza. Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat (Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró), cadascuna governada per un seran (sobirà). Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases: una d'expandiment (s. XI aC) cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d'apogeu (darreria del s. XI aC), assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a Gilboah (~1000 aC), i finalment, una de decadència, iniciada en accedir al tron de Judà i d’Israel el rei David, fins aleshores vassall del seran de Gath. Batuts dues vegades a la plana de Refaïm, prop de Jerusalem, els filisteus perderen importància en els afers de Palestina, i a poc a poc es diluïren llurs característiques racials i culturals per raó de les incorporacions successives als imperis assiri, neobabilònic i persa. Llevat de llur història externa, hom ho ignora gairebé tot, dels filisteus. L’hàbitat original és dubtós (potser procedien del sud de l’Àsia Menor o de la mar Egea), i resten mostres molt pobres de llur cultura (ceràmica anomenada filistea, que deriva, sembla, de la micènica tardana, i sarcòfags antropoides d’argila, inspirats en els sarcòfags egipcis). La parla és totalment desconeguda i, de la religió, hom en coneix només el nom de dues divinitats: Astarte i Dagó. L’aparença física, però, i l’equip militar (lligadures de plomes, llances, escuts rodons, espases amples i llargues i dagues triangulars) han restat reflectits en els relleus del temple de Medinet Habu (Egipte).

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...