Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina. En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills. En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern. Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial. La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el títol IV del codi de família, del 1998. En aquesta llei la filiació està concebuda d’una manera global, i comprèn tant la filiació per naturalesa com l’adoptiva. La nova regulació inclou unes modificacions que cal destacar: pel que fa a la filiació no matrimonial, aquesta es pot establir també per la presentació, per part de la mare, de l’informe mèdic o document que exigeix el corresponent registre civil per a la inscripció del fill. S'amplia a dos anys el termini per a exercitar l’acció d’impugnació de la paternitat per part del pare o dels fills, ja sigui la matrimonial o la no matrimonial. Aquests anys es comencen a comptar a partir de la data en què es té coneixença del naixement del fill o també des del descobriment de les proves en què es fonamenta la impugnació. En cas que sigui el fill qui plantegi l’acció, els dos anys es compten a partir de l’arribada a la majoria d’edat, de la recuperació de la plena capacitat o del descobriment de les proves de la paternitat. També es preveu l’acció d’impugnació de la maternitat, cosa que no es plantejava en l’anterior llei del 1991. Aquesta acció la poden exercitar els fills per ells mateixos, o mitjançant els seus representants legals en cas d’ésser menors d’edat, la mare i les altres persones que restin afectades. El termini per al seu exercici és també de dos anys a comptar des del naixement o des que es coneguin les proves que fonamenten l’acció impugnatòria. El règim de la filiació ha estat afectat amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional encetada per la sentència 29/2005 segons la qual la negativa a sotmetre's a la prova biològica de paternitat no pot ésser l’únic motiu d’atribució de la paternitat sense consideració d’altres proves.
f
Etnologia
Dret civil