El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a il·lícit. D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo (589) i fou incorporat a la litúrgia eucarística. Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals. Al s XI passà a la litúrgia romana. El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic (processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’). En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert amb una simple finalitat aclaridora, però no fou imposat als orientals ni a aquells que s’han incorporat posteriorment a la comunió romana.
m
Cristianisme