Filip II de Macedònia

(?, 383 aC — ?, 336 aC)

Rei de Macedònia (356-336 aC).

Fill d’Amintes III i germà de Perdiques III, el qual el nomenà tutor del seu fill Amintes IV. Aprofitant la guerra social de Grècia (357-355 aC), estengué la dominació macedònia fins a la mar Egea (presa d’Amfípolis, Pidna i Portidea) i el 356 aC s’apoderà de les mines d’or tràcies del Pangeu. Aquell mateix any 356 aC fou proclamat rei. D’altra banda, la guerra contra els foceus (356-346 aC) votada pel consell amfictiònic li permeté d’intervenir d’una manera directa en els afers grecs, i, bé que durament combatut per Demòstenes, aconseguí un gran èxit en prendre Olint, aliada d’Atenes, la qual signà la pau de Filòcrates (346 aC). Però obtingué la victòria principal sobre Tebes i Atenes a la batalla de Queronea (338 aC), a la qual hom arribà a causa de la política expansionista anterior de Filip (presa de Bizanci el 340 aC i setge d’Elatea el 339 aC). El congrés panhel·lènic de Corint (337 aC) en sancionà els guanys (entre els quals la submissió del Peloponès poc després de Queronea), i el nomenà, així mateix, estrateg suprem contra els perses. Fou assassinat l’any següent per Pausànies.