Els gots procedien probablement del sud de Suècia, des d’on travessaren la mar Bàltica i s’establiren a la conca baixa del Vístula. Remuntant aquest riu (vers l’any 150) davallaren pel Dnièster i s’instal·laren (vers l’any 230) en una gran zona del nord de la mar Negra, on es dividiren en ostrogots, o gots de l’est, a llevant del Dnièster, i visisgots, o gots de l’oest, a ponent del mateix riu, i formaren dos pobles diferents, bé que estretament emparentats. En contacte amb l’Orient romà, es convertiren a l’arianisme (s IV); el seu bisbe Úlfila ideà llavors un alfabet i traduí la Bíblia a la llengua gòtica. Empresos pels huns, els visigots travessaren la frontera romana del Danubi a les ordres de Fritigern (376), i els ostrogots es traslladaren a Hongria i a Àustria (380). Els primers s’instal·laren a la Gàl·lia i a Hispània, i els segons, a Itàlia (s V).
f
m
Història