L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària; els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret. El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau; això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades. A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat de València: s’hi destaquen les drassanes de la Unió Naval de Llevant i les instal·lacions directament connectades amb l’activitat marítima: magatzems de fusta, adobs, etc. Alhora s’hi instal·laren les indústries químiques —Cros, Gas de Ciutat— de base, i recentment les derivades —detergents, plàstics—; la caldereria, els tallers de reparació de motors i la maquinària també hi fan acte de presència en termes importants. El conjunt de la població que hi habita es dedica majoritàriament a l’activitat industrial. Encara hi ha, per això, una segona activitat considerable, derivada de la situació com a platja de la ciutat de València; entre la darreria del segle XIX i el començament del XX, la Malva-rosa fou el lloc d’estiueig de la petita burgesia ciutadana, amb l’existència fins i tot d’una instal·lació balneària i de nombroses construccions de banys; actualment constitueix la zona de restaurants pescadors
de la ciutat. Els eixos urbans tendeixen, en principi, a l’acostament al nucli central valencià, bé que no han reeixit, i el Grau manté una dinàmica pròpia. Fins a la darreria del segle XIX formà municipi independent, amb el nom de Vilanova del Grau: bé que la seva autonomia havia estat atorgada el 1826, s’incorporà definitivament a la ciutat de València el 1897. L’església parroquial de Santa Maria, al carrer Major, fou bastida entre el 1684 i el 1736, substituint l’antiga capella romànica; conserva pintures de V. López i fou decorada per Josep Cotanda. Hi ha restes de les antigues Drassanes de València (Drassanes del Grau de la Mar). La carta de població del Grau fou atorgada per Jaume I el 1249, que li donà el nom de Vilanova de la Mar. Al segle XV fou drenada la marjal esquerra del Túria, i al XVI el recinte fou emmurallat i esdevingué una plaça forta, dependent del governador militar de València.
El Grau de València
© Fototeca.cat