i Gran Teatre del Liceu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gran Teatre del Liceu

Façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
espectacles espect
Sala d’espectacles construïda a Barcelona per iniciativa del Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès.

Els precedents

Joaquim de Gispert, director de l’entitat, assolí la cessió dels terrenys de l’antic convent de trinitaris de la Rambla (1844) i confià la direcció de les obres a l’arquitecte Francesc d’Assís Soler i, des del 1845, als arquitectes Josep Oriol Mestres i Miquel Garriga i Roca, que seguiren els plans d’un arquitecte anònim (possiblement un francès anomenat Viguier). Abans d’ésser destruït gairebé del tot per dos incendis (1861 i 1994), l’edifici, amb capacitat per a 3.500 persones, tenia cinc pisos i platea, fet que a l’època de la seva construcció el convertia en un dels més espaiosos del món. L’escenari tenia una amplada de boca de 15,90 m i una profunditat de 33,26 m. La sala tenia una amplada màxima de 27,16 m i una llargada —fins al teló— de 32,72 m, i una acústica excel·lent. Annexos a la sala hi havia salons de descans i dependències de l’administració i del Cercle del Liceu, damunt el qual fou instal·lat el Conservatori del Liceu. A sobre de la sala hi havia els tallers d’escenografia. L’edifici fou construït amb aportacions provinents de la venda de les llotges i les butaques millors a membres de la burgesia barcelonina, que constituïren una junta o societat de propietaris, la qual delegà l’explotació del teatre a empresaris de la seva confiança, un sistema que fou poc rendible, ja que aquests no podien disposar de les millors localitats.

De la inauguració a l’incendi del 1994

Vista de les ruïnes del Gran Teatre del Liceu, després de l’incendi de l’any 1994
© A. Bachs
El teatre fou inaugurat el 4 d’abril de 1847 amb una peça de concert, un ball, l’obra teatral Don Fernando el de Antequera, de Ventura de la Vega, i la cantata de Marià Obiols, Il regio imene, al·lusiva a les noces d’Isabel II, el nom de la qual duien la societat del Liceu i el teatre. L’esplendor del nou local contrastava amb l’antic Teatre de la Santa Creu (que aleshores fou anomenat Teatre Principal), fet que motivà les rivalitats entre liceistes i cruzados. Hom alternà els sainets catalans amb teatre en castellà i òpera d’autors italians, com Rossini, Donizetti, Bellini, Verdi, Mercadante, Pacini, etc., francesos, com Auber, Meyerbeer o Halévy, o alemanys, com Weber. La primera òpera representada fou Anna Bolena, de Donizetti.

El 9 d’abril de 1861 el teatre fou gairebé totalment destruït per un incendi, però fou reconstruït en un any, i redecorat per un equip presidit per Josep Mirabent i Gatell. Des d’aleshores tendí a conrear especialment l’òpera, el ballet i els concerts. La seva condició de lloc de reunió i esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial motivà que, l’any 1893, fos objecte d’un atac anarquista. La nit de la inauguració de la temporada (7 de novembre), durant la representació de Guglielmo Tell, de Rossini, Santiago Salvador llançà a la platea dues bombes, una de les quals esclatà i produí vint morts. Vers la fi del segle, les òperes de Richard Wagner  s’anaren afegint al repertori, fins aleshores majoritàriament italià, gràcies a l’empresari Albert Bernis; l’empresari Joan Mestres i Calvet (1915-47) introduí el repertori rus, les principals òperes de Mozart i Strauss i el costum de dedicar les temporades de primavera al ballet, a causa de l’èxit sorollós dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev (1917).

La boca de l’escenari i el teló dissenyat per Antoni Miró
© R.Duaso
Durant la Guerra Civil de 1936-39, la Generalitat nacionalitzà el Liceu, que fou anomenat Teatre Nacional de Catalunya. El 1939 el teatre tornà al règim anterior; el 1947 n’esdevingueren empresaris Joan Fugarolas i Joan Antoni Pàmias. Aquest, obtinguda confiança de la junta de propietaris (1963), emprengué una expansió de les activitats del teatre, convertí en cossos estables l’orquestra i el ballet i en millorà la qualitat i l’abast. Mort Pàmias (1980), la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la junta de propietaris (l’any 1986 s’hi incorporà el Ministeri de Cultura) crearen el Consorci del Gran Teatre del Liceu (1981), que en porta l’administració. Al llarg de prop de 150 anys d’activitat, el Liceu ha presentat els primers cantants de tots els temps, des de Julián Gayarre i Angelo Masini, als anys 1880, fins a Caruso (1902), Kirsten Flagstad (1950), Renata Tebaldi (1953), Maria Callas (1959), Joan Sutherland (1960) i Plácido Domingo (1966); i també grans ballarins, com Nizinskij (1917), Anna Pavlova (1930), Margot Fonteyn (1966) o Rudolf Nurejev (1969), i figures catalanes, des de Francesc Viñas (1887), Concepció Supervia (1912), Hipòlit Lázaro (1914) i Mercè Capsir (1914) fins a Victòria dels Àngels (1944), Montserrat Caballé (1961), Jaume Aragall (1961) i Josep Carreras (1969), i els ballarins Roseta Mauri (1873), Pauleta Pàmies (1880), Joan Magrinyà (1930), Joan Sánchez (1961) i Alfons Rovira (1965). Hi dirigiren òperes o concerts compositors de fama mundial, com ara Richard Strauss (1901), Piero Mascagni (1906), Vincent d’Indy (1908), Gabriel Fauré (1909), I. Stravinsky (1924), O. Respighi (1929) i P. Boulez (1987), com també un gran nombre de directors d’orquestra internacionals i catalans.

El 31 de gener de 1994 un incendi destruí totalment l’escenari i el pati de butaques. Les tres institucions públiques coparticipants del Consorci del Liceu es comprometeren a reconstruir l’edifici en el mateix emplaçament; les obres començaren el 1995. Particulars i entitats feren importants donacions per a la reconstrucció. Paral·lelament, per l’abril, la junta de propietaris aprovà la cessió de la propietat del teatre a les institucions públiques, que finalment es dugué a terme el 1997. En aquests anys l’activitat operística continuà amb una programació reduïda duta a terme en diverses sales.

El nou Gran Teatre del Liceu

El nou Gran Teatre del Liceu fou inaugurat oficialment el 7 d’octubre de 1999, amb la representació de l’òpera Turandot, de Puccini. El projecte de reconstrucció anà a càrrec dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Fabré. És més gran que l’anterior (dels 12.000 m2 passà als 32.000 m2 de superfície construïda) i incorpora un gran nombre de millores, tot conservant la imatge i la decoració d’abans de l’incendi. A més, s’hi han integrat nous espais per a facilitar la tasca dels mitjans de comunicació, s’han eliminat les llotges del segon i tercer pis i s’ha dotat l’escenari d’una tecnologia més moderna que permet incrementar l’oferta artística. A la sala del teatre destaquen les pintures realitzades per l’artista Perejaume i el disseny del llum central i el teló. També s’ha creat un nou espai, el foyer, destinat a acollir activitats complementàries de la programació: concerts de música de cambra, exposicions, sessions infantils per a escoles i altres activitats organitzades pels Amics del Liceu

En la nova etapa, han ocupat el càrrec de director titulat de l’Orquestra del Teatre del Liceu Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004-08), Michael Boder (2008-12) i Josep Pons des del 2012, el qual el novembre del 2017 renovà fins a la temporada 2021-22.

També el 2004 la institució impulsà dues importants iniciatives: l’Orquestra de Cambra del Liceu en concert, creada el 2003, i l’Auditori de Cornellà és des d’aleshores la seu dels espectacles infantils programats dins el cicle de Petit Liceu. L’any 2018 s’incorporà a la Fundació Privada Francesc Viñas, entitat organitzadora del concurs de cant homònim.

Entre els moments més destacats de la nova etapa cal esmentar l’actuació de Teresa Berganza, en un recital que n’assenyalà el retorn a Barcelona després de trenta-un anys (2002), la primera audició el 2003 de la versió catalana de l’òpera Els Pirineus, de Felip Pedrell (estrenada en italià el 1902), i el 2004 les estrenes de l’òpera Babel, de Xavier Montsalvatge, el 2004, deu anys després d’haver-se ofert la primera audició integral als festivals de Peralada i de Cadaqués, i de l’òpera Gaudí, de Joan Guinjoan.

A banda, cal esmentar també l’estrena a Barcelona de l’òpera Peter Grimes, de Benjamin Britten (2003) i, el mateix any, el debut del director teatral Josep Maria Flotats com a director d’escena al Gran Teatre del Liceu en unes funcions de l’òpera mozartiana Così fan tutte.

En la nova etapa, han estat directors generals del teatre Josep Caminal (1993-2005), Rosa Cullell (2005-08), Joan Francesc Marco (2008-13) i Roger Guasch (2013-18). El març del 2018 assumí el càrrec Valentí Oviedo. La direcció artística anà a càrrec de Joan Matabosch  (1996- setembre del 2013), i des del juny del 2014, de Christina Scheppelmann. El gener del 2019 Víctor Garcia de Gomar fou nomenat per a ocupar el càrrec a partir del setembre.

L’any 2010 la institució restablí la concessió de la Medalla del Gran Teatre del Liceu, que havia estat interrompuda l’any 1979.

Col·laboració: 
RoA / R
Data de revisió: 
2019-01-15
Llegir més...