Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta. Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494. LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval. Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important: J.Pucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux (~1325, The Cloisters Museum, Nova York); una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry il·lustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry. Cal destacar també el Mestre de Boucicut (1400-10, Mesée Jacquemart-André, París) i J.Fouquet, autor del llibre d’hores d’Étienne Chevalier (~1450, Bibliothèque Nationales, París). Giovanni de Grassi (llibre d’hores de Galeazzo Visconti, ~1389, Biblioteca del duc Visconti de Modrone, Milà) foul’iniciador a la Llombardia del corrent anomenat “gòtic internacional”. A un altre pintor italià, L.Crespi, és atribuït el llibre d’hores d’Alfons el Magnànim (1442). A Catalunya destaca el Llibre d’hores de Maria de Navarra, obra de Ferrer Bassa i el seu taller (v. 1345).
f
Art
Cristianisme