i etilè | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

etilè

CH2=CH2, etileno (es), ethylene (en)
substantiu masculím
Química
CH2=CH2, etileno (es), ethylene (en)
Principals aplicacions de l’etilè
©
química orgànica quím org i química industrial quím ind
El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica.

Gas incolor, molt inflamable, crema amb flama brillant i forma amb l’aire mescles explosives. Estructuralment, els sis àtoms de la molècula són situats en un pla; segons el model dels orbitals moleculars, tres dels quatre electrons de cada àtom de carboni són en un estat d’hibridació sp 2 (planar), i el quart, en un orbital p perpendicular als anteriors, és el que forma l’enllaç del doble enllaç.

Presenta totes les reaccions típiques d’addició de les olefines (addició electrofílica), com l’halogenació, hidrohalogenació, hidratació, epoxidació, etc; també es polimeritza.

Totes aquestes reaccions constitueixen la base d’obtenció d’una gran varietat de productes intermediaris en la fabricació de fibres, plàstics, dissolvents, detergents, additius, etc, la qual cosa fa que l’etilè sigui actualment la primera matèria més important de tota la indústria química orgànica de síntesi. Bé que hom el troba entre els productes de la destil·lació del carbó i en la deshidratació de l’alcohol, industrialment hom l’obté per craqueig del gas natural (procediment emprat en un 90% als EUA) o de les fraccions de destil·lació lleugeres del petroli (procediment emprat majoritàriament a Europa). El craqueig es produeix en passar aquests productes, mesclats amb vapor d’aigua ( steam cracking ), per un serpentí escalfat dins un forn a 800-900°C. La mescla de productes resultants (H 2 ,CO 2 ,CH 4 , etilè, propilè, olefines superiors, etc), més complexa i pobra en etilè com més pesant és el producte inicial, és sotmesa a compressió i introduïda en una instal·lació de fraccionament d’on hom obté, per successives descompressions, un etilè del 99,9% de puresa.

La seva principal aplicació és la fabricació del polietilè . L’etilè es polimeritza amb dificultat, a pressions i temperatures elevades (2.000 atm, 200°C), i dóna un plàstic de molta resistència física i química, elàstic, impermeable i fàcil d’extruir i emmotllar (pf: 110°C), que hom empra fonamentalment per a la fabricació de bosses i articles d’embalatge o protecció. Amb catalitzadors del tipus Ziegler les condicions de la polimerització són més suaus (5 atm, 80°C), però el polímer (d’estructura totalment lineal) és cristal·lí (pf: 136°C) i més rígid. Industrialment hom anomena aquests dos tipus de polietilè de baixa densitat i d’alta densitat , respectivament. Aquest catalitzador permet d’obtenir també oligòmers (α-olefines) de 10 a 14 àtoms de carboni, emprats recentment en l’alquilació del benzè per a la fabricació de detergents biodegradables. Copolimeritzat amb unes altres olefines (propilè, 2-butè) dóna uns elastòmers vulcanitzables, de millor qualitat que els d’estirè-butadiè, útils per a fabricar pneumàtics. Amb acrilats dóna un material molt flexible, que pot ésser filat.

Llegir més...