Una operació d’extracció consta de dues etapes: en primer lloc, cal posar en contacte íntim el dissolvent amb el material a extreure, i després separar, per decantació o sedimentació, les dues fases resultants. En el cas ideal, quan aquestes són dues fases líquides diluïdes que assoleixen l’estat d’equilibri, compleixen la llei de distribució de Nernst. L'extracció simple consisteix a posar en contacte d’un sol cop el material a extreure amb el dissolvent; en el laboratori hom la fa en embuts de decantació. Molt més eficaç és l'extracció múltiple, que consisteix a tractar successivament aquell material amb un cert nombre de fraccions de dissolvent. Una variant d’aquesta és feta en els extractors de Soxhlet (en el cas de sòlids) o en els perforadors (en el de líquids), aparells on el dissolvent fresc és recuperat per destil·lació dels extractes obtinguts prèviament. Per tal de separar substàncies de solubilitats poc diferents o d’assolir rendiments màxims cal recórrer a l'extracció múltiple a contracorrent o a l'extracció contínua a contracorrent, dues tècniques en les quals el dissolvent fresc i el producte a extreure entren en el sistema extractor per extrems oposats. L’extracció contínua és la base de les tècniques de la cromatografia de partició (lixiviació, percolació).
f
Química