i fatimita | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

fatimita

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
Expansió del califat fatimita
© fototeca.cat
història hist
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).

El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī, renovador de l’islam. Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima (d’on derivà el nom adoptat pels seus successors) i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn. Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte (973), conquerit, després de diversos intents, per Gawhar, general del califa al-Mu'izz. L’època fatimita fou, gràcies a l’estabilitat de l’aparell administratiu i financer, d’una gran prosperitat en l’agricultura, la indústria (afavorida pel desenvolupament del luxe) i el comerç (efectuat també amb cristians i jueus). Amb el califa al-'Azīz l’imperi assolí una gran esplendor cultural (l’interès d’aquesta època fatimita per tots els aspectes del saber ha estat comparat amb el segle XVIII europeu) i la màxima expansió territorial (Sicília, Síria, Palestina, Mesopotàmia i Ḥaḍramawt), bé que el poder efectiu no arribava més enllà d’Egipte. En temps d’al-Ḥākim se n'inicià la decadència, que continuà després (agreujada amb l’aparició d’uns nous enemics, els croats), fins que Saladí establí el règim aiúbida al Caire.

Califes fatimites

'Ubayd Allāh (al -Mahdī) (909-934)
al-Qā'im (934-946)
al-Mansūr (946-953)
al-Mu'izz (953-975)
al-'Azīz (975-996)
al-Ḥākim (996-1021)
al-Ẓāhir (1021-1036)
al-Mustanṣir (1039-1094)
al-Musta'lī (1094-1101)
al-Āmir (1101-1130)
al-Ḥāfiẓ (1130-1149)
al-Ẓāfir (1149-1154)
al-Fā'iz (1154-1160)
al-'Āḍid (1160-1171)

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...