Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans (Tomàs d’Aquino morí pel camí). L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma. Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa. Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire. Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada a Terra Santa. Jaume I de Catalunya-Aragó fou l’únic rei que hi assistí. També hi assistiren ambaixadors del rei Alfons X de Castella i de Rodolf d’Augsburg, que pretenien, tots dos, la corona imperial alemanya; el papa s’inclinà pel darrer. Jaume I es retirà després de la primera sessió perquè el papa no el volgué coronar, sinó a condició d’un tribut i de la subjecció a la Santa Seu, i desistí de la croada que volia emprendre en auxili de Terra Santa, davant la indiferència general.