Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor. Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona. És autor de cançons sobre texts de Carner (Fred, 1926), López-Picó, etc., sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959. Fill de Pius de Fluvià i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià, és pare de l’heraldista Armand de Fluvià.