El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre. En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper. Cap dels exèrcits del nord (1915), dirigí les ofensives d’Artois. Lluità a la batalla del Somme (1916), molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva. Nomenat cap d’estat major per Pétain (1917) i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental (març del 1918), amb la victòria del Marne ascendí a mariscal (juliol). Negocià l’armistici i en supervisà l’aplicació.