i la Foia de Bunyol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

la Foia de Bunyol

Nom castellà dela Hoya de Buñol (es)
Foia de Bunyol
Nom castellà dela Hoya de Buñol (es)

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
Població: 
42.428 h
[2009]
Extensió: 
817 km2

Cap de comarca, Xiva. Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans. La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés. A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos. El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont amb contacte per glacis; el paisatge és aturonat, i baixa vers l’est fins a cotes inferiors als 200 m d’altitud; hi ha els principals municipis, a causa de les més bones condicions per a l’agricultura. El sector occidental, ben altrament, té un relleu molt accidentat pels darrers contraforts ibèrics, separats en dos per la fossa de Setaigües: al nord, el sinclinal cretaci de la serra de les Cabrelles i l’anticlinal juràssic de la de Setaigües, i al sud, les serres cretàcies de Malacara (1.118 m alt.) i Martés i Dosaigües, separades, aquestes, pel riu Magre. El sistema hidrogràfic la divideix en dos conjunts autònoms: el del nord correspon a la conca del barranc de Xiva o de Torrent, format als termes de Xiva i de Godelleta i que desemboca a l’Albufera; i el del sud correspon a la conca del riu Magre, profundament engorjat, afluent del Xúquer per l’esquerra; els afluents per l’esquerra del Magre, com el Millars i el riu de Bunyol, drenen la major part de la comarca; el Xúquer hi passa també engorjat. Al riu Magre hi ha el pantà de Forata, que rega una part de la Ribera Alta. El clima és de transició entre la plana litoral i les muntanyes interiors del País Valencià: pluges superiors a la costa (400-550 mm anuals) i temperatures inferiors (11-15°C de mitjana anual). Són freqüents les glaçades i les nevades a les muntanyes. El relleu fa que l’àrea conreada sigui relativament petita, sobretot al sector occidental: dues terceres parts del territori són cobertes de vegetació espontània. L’àrea forestal (pins, que formen espessos boscs) n'ocupa el 48%, mentre que el 31% és dedicat a aprofitaments agrícoles i el 20% restant té usos diversos.

Paisatge de la Foia de Bunyol amb Dosaigües, al fons
© Fototeca.cat

La població comarcal el 1991 era de 30.459 h, pràcticament els mateixos que el 1986 (31.827) i la densitat comarcal arribava als 37,5 h/km2. El procés de concentració demogràfica als tres grans nuclis de la comarca era evident: el 1991, 23.294 h, és a dir, el 76,5 % de la població comarcal, residien a Xiva de Bunyol, Bunyol i Xest. Per contra, altres municipis no arribaven al miler de veïns, com ara Dosaigües, Alboraig i Macastre. La importància d’aquests tres nuclis és deguda sens dubte al paper econòmic que tenen dins de la comarca, però també al fet d’ésser una zona de descentralització productiva de les comarques centrals i litorals valencianes, gràcies a la presència de la important xarxa de comunicacions vertebrada per la carretera de València a Madrid (N-III).El 1998 la comarca tenia un total de 32.757 h, i el 2003 la població era de 35.290 h (43,2 h/km2), xifra que representava un increment de 4.729 h respecte a les dades del 1991. Per edats, el 13,9% de la població tenia menys de 15 anys, el 67,9% era població adulta i el 18,2% sobrepassava els 65 anys. El cap comarcal, Xiva (10.577 h) concentrava el 30,6% del cens el 2001. Els segles XVIII i XIX foren d’un gran creixement, com a la resta del país, però a partir del 1900 s’hi inicià una estagnació que només l’augment industrial de Bunyol impedí que es convertís en decadència. Des del 1960 hi ha hagut un lleuger augment, gràcies a l’extensió de la industrialització. L’emigració, tradicional, es dirigeix cap a València; hi ha una modesta immigració castellana i andalusa. Hi domina el poblament concentrat (només hi ha poblament dispers a Bunyol, Setaigües i Xiva).

Quant a l’agricultura (el 31,7% de l’extensió comarcal el 1988), molt desigualment repartida entre els municipis orientals i els muntanyosos, hi era absolutament predominant el secà (un 86% del territori conreat). El regadiu (4.190 ha) era molt dispers, excepte a Xiva, el sector oriental del qual, en contacte amb l’Horta, aprofitava l’aigua de pous; la resta eren petits regs locals amb aigua de fonts o dels rius.L’any 1999 el total de terres conreades era de 18 459 ha i el de pastures permanents, de 5.080 ha. Els conreus més importants eren els fruiters (7.130 ha), la vinya (3.617 ha) i les oliveres (2.559 ha), seguits de lluny, pel blat, hortalisses, blat de moro i llegums. Els arbres fruiters destaquen sobretot a Xest i a Xiva, els ametllers, principalment a Macastre, Dosaigües, Iàtova i Setaigües i els garrofers, són molt importants a tota la comarca. La vinya té una producció dedicada preferentment al raïm de taula, vi i misteles. Els principals punts productors són Xest, Xiva i Godelleta. En els diversos municipis dela comarca es poden trobar cellers cooperatius, on s’embotellen marques pròpies de vi, com ara a Xest, però també cellers que són propietat dels grans exportadors de vi, com ara Xiva. Hi ha ramaderia als municipis muntanyosos: Setaigües, Dosaigües, Xiva, Bunyol i Iàtova. L’any 1999 se censaren 5.775 caps de bestiar boví, 2.730 de porcí, 10.800 d’oví, 2.280 de cabrú i 269.300 caps d’aviram.Les activitats industrials hi tenen una certa tradició: paperera a Bunyol i a Alboraig ja des del s. XVII, i tèxtil a Bunyol. Al s. XVIII, eren ja tres les fàbriques de paper a la comarca i poc més de dotze al final del segle passat. Al s. XX ha destacat la indústria del ciment a Bunyol (dues grans fàbriques), i els darrers anys el desenvolupament industrial de València ha arribat a la comarca. El 1986, els subsectors industrials més importants eren els minerals i productes no metàl·lics (24%), productes metàl·lics i maquinària (21%), fusta, suro i mobles (16%) i paper i arts gràfiques (15%). La Foia de Bunyol es configura com una zona d’expansió natural de la comarca de l’Horta, gràcies en bona mesura a les comunicacions que la travessen de camí a Madrid. Bunyol i Xest disposen d’importants polígons industrials, tots dos vora la carretera de València a Madrid i aprofitant la xarxa d’interconnexions comarcals.

A la dècada dels anys vuitanta hi ha hagut un fort impuls de la modalitat de segona residència. Tres factors han estat determinants en aquesta situació. Primer, la proximitat a l’àrea metropolitana de la ciutat de València. Després, la facilitat de comunicacions mitjançant la carretera i la línia fèrria València-Madrid i, en darrer terme, la possibilitat d’adquirir sòl barat i abundós. De fet, la població de la comarca es triplica a l’estiu. Xiva, Godelleta, Setaigües i Bunyol són els municipis més afectats per aquest recent fenomen. En la xarxa viària es destaquen les comunicacions de València a Madrid, que per la fossa de Setaigües travessen la zona muntanyosa occidental i beneficien Xiva i Bunyol; les altres poblacions tenen carreteres comarcals, i resten força aïllats Dosaigües i Setaigües.

Dins la comarca han estat trobades nombroses restes romanes que palesen la presència de poblament en aquell període. Gairebé tots els nuclis de població actuals existien ja en època musulmana, i mantingueren la població fins a l’expulsió dels moriscs, el 1609, que en perderen una gran part, i alguns llocs desaparegueren (Iàtova restà, de moment, deshabitat). El repoblament i la recuperació de l’antiga població fou lenta. La comarca fou dividida en quatre jurisdiccions: la baronia, després comtat, de Bunyol (Bunyol, Alboraig, Macastre, Iàtova i Setaigües), que pertangué als hospitalers i des del 1425 als marquesos d’Albaida; la baronia, després comtat, de Xiva (Xiva i Godelleta), que fou de Berenguer d’Entença, dels Montcada marquesos d’Aitona i dels ducs de Medinaceli; la baronia de Xest, de senyoria laica i, després, de l’orde de Montesa; i la baronia, després marquesat, de Dosaigües. Durant la primera guerra Carlina, a causa del caràcter liberal de la població, diversos llocs sofriren cruels represàlies per part de Cabrera i d’altres caps carlins. A l’antic règim, la major part de la comarca pertanyia a la governació de València, mentre que Alboraig, Macastre i Iàtova eren de la d’Alzira. En la divisió provincial fou inclosa a la província de València, dins el partit judicial de Xiva, que ha inclòs tota la comarca i Torís de la Ribera Alta, però que ha estat darrerament absorbit pel partit judicial de Requena.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...