i Fogars de la Selva | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Fogars de la Selva

Nom fins el 1998 deFogars de Tordera
Nom fins el 1998 deFogars de Tordera
Església de Sant Cebrià, a Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Població: 
1.513 h
[2009]
Extensió: 
32 km2

Situació i presentació

Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric (a l’altra banda de la Tordera), Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera (Maresme) i per l’W amb el de Sant Celoni (Vallès Oriental).

S'estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs (391 m), i pel sector de la plana al·luvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma. La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori. Hi abunden les alzines, les alzines sureres, els pins i els roures. Vora la Tordera hi ha plantacions de pollancres.

Comprèn el poble de Fogars de la Selva, cap de municipi, la caseria de Ramió i les urbanitzacions de Can Camps, el Parc dels Prínceps I, el Parc dels Prínceps II, Regent Parc i la Serra de l’Esquirol.

Una carretera local comunica el poble de Fogars de la Selva amb Tordera, on entronca amb la carretera N-II de Barcelona a Girona. La mateixa carretera, en direcció N, el comunica amb la C-35 provinent de Llagostera en direcció Granollers, amb sortida a l’autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que travessa el terme d’W a E, seguint paral·lela el curs de la Tordera. La línia de ferrocarril de Girona a Barcelona per la costa creua la part de llevant del terme, a l’esquerra de la Tordera, per on també passa l’antiga carretera dita “de l’Empalme” a Blanes.

El municipi de Fogars de la Selva fou inclòs a la comarca de la Selva en la divisió territorial de la Generalitat de Catalunya del 1936 i es troba de fet en una situació vacil·lant entre aquesta comarca i la del Maresme. En realitat, fou incorporat a la província de Barcelona en la divisió provincial del 1833 i adscrit al partit judicial d’Arenys de Mar, malgrat que durant l’Antic Règim havia format part del corregiment de Girona. En l’enquesta del 1931 la població manifestà considerar-se de la comarca de la Tordera (que no es realitzà) i, de fet, viu més encarada a Tordera i al Maresme que no a Santa Coloma de Farners. El 1998 la Generalitat acceptà el canvi de nom del municipi de Fogars de Tordera per Fogars de la Selva.

La població i l'economia

La població (fogarencs) ha estat tradicionalment escassa i disseminada; experimentà dins la tendència general del país un augment al segle XVIII (el 1787 Fogars tenia 156 h i Ramió 159) i assolí un màxim el 1860 amb 707 h a tot el terme. A partir d’aquell any, però, la davallada fou constant (485 h el 1900, 443 el 1930, 244 el 1970 i 235 el 1975), fins que amb el cens de 1981, que registrà 252 h, s’inicià una tendència positiva que s’accentuà amb el canvi de segle (397 h el 1991, 706 h el 2001 i 1171 h el 2005). Aquesta recuperació cal atribuir-la en gran mesura a la instal·lació d’urbanitzacions i segones residències.

L’agricultura, majoritàriament de regadiu, es localitza a la vall de la Tordera, on els principals conreus són l’ordi, el blat de moro i els farratges. Destaca la cria de bestiar porcí i boví i l’explotació d’arbres de ribera, sobretot pollancres. Hi ha indústries del sector químic (olis i greixos per a usos industrials) i metal.lúrgic (carrosseries per a vehicles de motor). S'havien explotat algunes mines de coure i plom, avui abandonades, situades a Can Massó i al Forn de la Font Fosca, prop de Ramió.

El poble de Fogars de la Selva

El poble de Fogars de la Selva comprèn un conjunt de cases esparses aglutinades al voltant de l’església parroquial de Sant Cebrià, que s’alça a la dreta de la Tordera, davant la confluència amb la riera de Santa Coloma. És un edifici petit i recollit, refet en diverses èpoques; l’interior té una estructura gòtica d’una nau, i a la façana hi ha una inscripció on consta que el portal fou fet el 1590. A la sagristia es conservava, fins que fou destruït el 1936, un notable retaule de la fi del segle XVI, gòtic tardà, amb el Davallament de la Creu al centre i Sant Sebastià i Sant Roc a banda i banda. Al costat del petit cementiri hi ha un comunidor. L’ajuntament, situat prop de la carretera d’Hostalric i de l’església de Fogars, ocupa l’edifici de les antigues escoles.

La festa major se celebra el tercer diumenge de setembre per la diada de Sant Corneli i Sant Cebrià. Al maig es fa un dinar pels avis, que es fa coincidir amb Sant Isidre.

La vila rural de Fogars ( Felgart ) i l’església parroquial de Sant Cebrià són esmentats ja el 974 en una butlla del papa Benet VI a favor del monestir de Sant Pere de Rodes i en un precepte de Lotari del 982 a favor del mateix monestir. En una butlla del papa Luci III del 1185 consta que el monestir de Breda hi tenia importants alous. El terme estigué integrat des del principi al del castell d’Hostalric, dins les vastes possessions dels antics vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

Altres indrets del terme

La caseria de Ramió (o Reminyó), al sector muntanyós del Montnegre, també de població disseminada, és centrada per l’església parroquial de Sant Andreu, que s’aixeca a l’aiguabarreig de les rieres de Ramió i de Can Massó, que aflueixen a la Tordera. Es tracta d’un edifici d’origen romànic, molt modificat i ampliat (en resta només part de l’absis); al campanar de torre, quadrat, destaquen els merlets i una teulada piramidal. En la butlla esmentada del 1185 també consta que el monestir de Breda hi tenia alous. En documents antics és esmentat Rimau , Rimayono i Rimanyó. Formà part, des de l’inici, del terme del castell de Montsoriu, i posteriorment s’integrà a la batllia de n'Orri, dels dominis dels Cabrera.

Entre les masies del terme cal destacar les de Can Vidal, prop de l’interfluvi de la Tordera amb la riera de Ramió, i la de Can Roca, ambdues amb detalls arquitectònics prou interessants. Vers Tordera hi ha les urbanitzacions residencials dites el Parc dels Prínceps I i el Parc dels Prínceps II, i al turó de Roca-rossa se situa la urbanització de Can Camps; d’altres urbanitzacions són la Serra de l’Esquirol i Regent Parc.

Dins del terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Serra, als vessants septentrionals del Montgròs, d’origen romànic, amb un porxo molt característic. S'hi celebra un aplec el primer diumenge de setembre, al qual acudeixen veïns d’Hostalric, Maçanes i Tordera. En un turó al S del poble de Fogars, hi ha les restes de l’ermita de Sant Corneli, destruïda durant la guerra del Francès.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...