Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques. De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí. A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11.000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9.000 m i àdhuc els 10.000. Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat: la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8.000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7.000.
Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció
© Fototeca.cat
Les fosses marines ocupen una petita part de la superfície terrestre, aproximadament l’1%, a partir dels 6.200 m de profunditat. Formen part d’una zona particularment inestable de la superfície terrestre, amb una forta intensitat dels sismes i una gran activitat volcànica. Les fosses són lleument entapissades per un mantell de fins sediments abissals i, en conseqüència, hom no pot considerar-les com a àrees geosinclinals. Segons les teories modernes, les fosses marines absorbeixen una part del material siàlic, que s’enfonsa, així, cap al sima subjacent.