i mode imperatiu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

mode imperatiu

imperatiu
substantiu masculím
Gramàtica
imperatiu
gramàtica gram
Mode verbal, amb funció lingüística purament apel·lativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives.

Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural; per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu. En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu. El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present; però, com que entre un manament i la seva execució existeix un cert lapse, l’imperatiu suposa una projecció implícita o explícita de futur. D’aquí l’ús del futur d’indicatiu amb valor d’imperatiu en algunes frases rigorosament imperatives, sobretot de caràcter legal o moral.

Col·laboració: 
JBru
Llegir més...