literatura gal·lesa

f
Literatura

Literatura en llengua gal·lesa, que va del s. VI fins avui.

Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes. El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd (Aneinin, Taliesin, Myrddin), organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals. Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd (segles XI-XIV); d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques. Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain. En constitueixen el tercer període els Cywyddwyr (segles XIV-XVI), amb Dafydd ap Gwilym, el geni poètic més important de la raça cèltica. Els poetes moderns —del segle XVI fins avui— es ressenten de la pèrdua de la llibertat nacional. Sigui com vulgui, però, es produeixen bells romanços populars, i, al segle XVIII, s’esdevé un renaixement, que revesteix, d’una part, les formes tradicionalistes bàrdiques dels germans Morris i, de l’altra, les líriques i místiques dels himnes metodistes. Al seu costat hom troba els anterliwtiau, unes produccions teatrals en vers, espècie d’entremesos d’arrel popular representats a les fires, places i tavernes, a la manera medieval. Al segle XX es produeix una reacció contra el Romanticisme i un retorn a les tradicions bàrdiques medievals, compaginat amb una obertura als corrents contemporanis. Són poetes destacats d’aquest segle Euros Bowen, Crwys, Hedd Wyn, D. Gwenallt Jones i d’altres. La prosa gal·lesa escrita oferí ja al segle X les Lleis del rei Hywel Dda, d’una gran importància social, que contribuïren a la fixació de l’idioma. Foren també importants els Mabinogi, recull de mites antiquíssims, llegendes, contes i històries referides a tradicions dels segles V i VI, on hi ha les primeres al·lusions al rei Artús. Una altra gran fita de la prosa gal·lesa fou la traducció de la Bíblia, feta pel bisbe William Morgan (1588), que unificà els parlars del nord i del sud. Al segle XIX es produí un moviment d’estudis gramaticals i lingüístics i també la creació d’una tradició novel·lística i narrativa antecessora de les obres de Daniel Owen i, més endavant, dels altres escriptors contemporanis (Saunders Lewis, John Gwilym Jones, Kate Roberts, Rowland Hughes, Caradog Prichard.