germà bohemi

f
m
Cristianisme

Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.

El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà. Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa (Polònia), on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir; els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica (1575). Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft (1722), es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista. Les seves característiques principals són la fe en la redempció per la sang de Crist, en qui professen una confiança il·limitada, una severa disciplina i una estructura comunitària jeràrquica i usos paleocristians. Actualment són uns 65 000. És important per a la llengua txeca la Bíblia de Kralitz (1579-93).