germandat

f

Història

Cadascuna de les federacions de municipis establertes a Castella i a Lleó, inicialment amb caràcter temporal, amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials.

Les germandats aparegueren a la darreria del s XII, però no adquiriren importància fins als ss XIV i XV, com a conseqüència de les guerres civils que afebliren el poder públic, especialment l’administració de justícia a Castella. Aleshores esdevingueren estables i foren impulsades per la monarquia. Les més famoses foren la de Toledo, formada (1300) per a perseguir bandolers, als quals aplicava una justícia sumaríssima, la de Segòvia, impulsada i reglamentada per Enric IV de Castella (1473), que n'amplià la competència, i la del Cantàbric, la mes important i d’abast més considerable, constituïda a les acaballes del s XIII, amb centre a Castro Urdiales, que administrava i governava lliurement les poblacions associades, fins al punt que arribà a adquirir una notable independència respecte a la corona i a mantenir relacions directes amb Anglaterra i França; els Reis Catòlics la sotmeteren a llur autoritat (1490).