Abū Zakāriyā Yaḥyà, governador dels almohades a Ifriquiya, s’independitzà en un territori que comprenia de Trípoli a Ceuta. El regnat del seu fill, que adoptà el títol califal d’al-Mustanṣir bi-llāh (1235), constituí el moment culminant del poder hàfsida. Les lluites internes i diverses ocupacions estrangeres (marínides, 1347 i 1357; Barba-rossa, 1534) el debilitaren, fins que, malgrat l’intent hispànic de restauració (1535), els turcs posaren fi definitivament a la dinastia. Els hàfsides mantingueren relacions comercials (tractats de Panissars, 1285; de Tunis, 1308 i 1403) amb la corona catalanoaragonesa, que disposà d’alfòndecs i de cònsols.
Dinastia hàfsida
Abū Zakariyā’ Yaḥyà | 1229-1249 |
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad (al-Mustanṣir bi-llāh) | 1249-1277 |
al-Wāṯiq | 1277-1279 |
Abū Isḥāq | 1279-1283 |
Ibn Abī ‘Umarā (usurpador) | 1283-1284 |
Abū Ḥafṣ | 1284-1295 |
Abū ‘Aṣida | 1295-1309 |
Abū Yaḥyà Abū Bakr al-Šahīd | 1309 |
Abū-l-Baqā' | 1309-1311 |
Ibn al-Liḥyānī | 1311-1317 |
Abū Ḍarba | 1317-1318 |
Caḥyà Abū Bakr | 1318-1346 |
Abū-l-'Abbās Aḥmad (ocupació marínida) | 1347-1350 |
al-Faḍl | 1350 |
Abū Isḥāq | 1350-1369 |
(ocupació marínida) | 1352-1358 |
Abū-l-Baqā’ Ḥālid | 1369-1370 |
Abū-l-'Abbās | 1370-1394 |
Abū Fāris | 1394-1434 |
al-Mustanṣir | 1434-1435 |
'Uṯmān | 1435-1488 |
Abū Zakariyā’ Yaḥyà | 1488-1489 |
'Abd- al-Mu'min ibn Ibrāhīm | 1489-1490 |
Abū Zakariyā’ Yaḥyà ibn Yaḥyà | 1490-1494 |
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad | 1494-1526 |
al-Ḥasan | 1526-1543 |
Aḥmad | 1543-1569 |