hospitalari de Sant Joan de Déu

adj
Cristianisme

Membre de l’orde hospitalari o orde religiós dels germans de Sant Joan de Déu, fundat per Juan Cidade Duarte, conegut per sant Joan de Déu, a Granada, el 1539.

L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments. Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València. A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia; el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles (Esplugues de Llobregat), on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal. A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús, de la diputació provincial, i el 1888 inauguraren un Asil de Sant Joan de Déu, amb idèntica finalitat que el de Barcelona, que el 1908 fou traslladat al nou edifici del Cabanyal.