i qüestió de les indulgències | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

qüestió de les indulgències

substantiu femeníf
Cristianisme
catolicisme catol i història eclesiàstica hist ecl
Controvèrsia motivada per les 95 tesis donades a conèixer per Martí Luter el 31 d’octubre de 1517.

Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg (arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt) de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral; les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II (1507) per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat. Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg (a la qual pertanyia Wittenberg) fou el dominicà Johannes Tetzel, i tant les seves exageracions com les obscuritats de la Instructio summaria publicada per l’arquebisbe mogueren Luter (que ensenyava a la Universitat de Wittenberg) a fer conèixer a l’arquebisbe i als estudiosos en general el seu pensament sobre aquest afer. La tradició que Luter clavà les tesis elaborades en aquest respecte a la porta de la capella del castell de Wittenberg sembla tenir més el valor de símbol que no pas de fet històric. El document, tanmateix, fou divulgat ràpidament i Luter completà el seu pensament amb el sermó De indulgentia et gratia (març del 1518), les Resolutiones disputationum de indulgentiarum virtute (maig del mateix any) i la resposta (Asterici) a l’obra de Johannes Eck Annotationes, que ell denominà Obelisci; se sumaren a la discussió el mateix Tetzel amb 50 propositiones (abril-maig del 1518), Conrad Wimpina amb 56 antitheses i Silvestro Prierias amb In praesumptuosas Martini Lutheri conclusiones de potestate papae dialogus (juny del mateix any), que era el dictamen ofert a Lleó X, a qui Luter havia fet arribar les resolucions. El papa encarregà aleshores, fallit un intent de solució de la controvèrsia per part de l’orde augustinià, al cardenal Gaietà la instrucció i el judici de tota la qüestió (setembre del 1518); les sessions tingueren lloc a Augsburg (del 12 al 14 d’octubre), i Luter es negà a retractar-se. Ni l’ambaixada de Karl von Miltitz ni la disputa de Leipzig no donaren cap resultat, i més aviat en les discussions anaren emergint els temes de fons de la nova teologia luterana. Quaranta-una proposicions d’aquesta teologia foren condemnades pel papa l’any 1520 en la butlla Exsurge Domine.

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...