En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament; n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur. La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim. Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat. En la inhibició al·lostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la molècula d’enzim i, per tant, impedeix la unió del substrat. Aquest tipus d’inhibició és molt important en la regulació de moltes vies metabòliques pel procés d’inhibició retroactiva.
f
Bioquímica