i Balenyà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Balenyà

Municipi
Osona
Aspecte de la plaça d’Espanya dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Municipi d’Osona.
Població: 
3.743 h
[2009]
Extensió: 
17 km2

Situació i presentació

Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta (del terme de Malla), a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina. El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà (1 017 m), és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja dins aquest mateix terme.

Potencialment, les terres del terme pertanyen al domini de la vegetació eurosiberiana i espontàniament predominaria un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ).

A més del poble dels Hostalets de Balenyà, que deté la capitalitat del municipi, el terme comprèn la vella parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, actual santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, anomenat popularment com l’Ajuda, que centra un sector de masos. El raval de l’Estació de Balenyà, conegut també com Sant Miquel de Balenyà, era un nucli compartit amb el terme de Seva, però el 1995 va passar íntegrament a aquest darrer municipi.

Travessa el terme de N a S la carretera C-17 que connecta al nord, amb la local de Tona a Seva i Sant Celoni. A ponent un petit tram de la N-141C, de Malla a Manresa, entra al municipi, i uneix el terme de Balenyà amb el de Collsuspina mitjançant el coll de la Pollosa. La línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà té parada als Hostalets.

El municipi rebé el nom de Balenyà d’una antiga vila rural i de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, una de les parròquies tradicionals de la vella baronia o comtat de Centelles, però l’actual terme no té la mateixa extensió de l’antiga parròquia, ni tota la seva demarcació s’adapta a un mateix esquema històric. La denominació municipal ha estat fruit de moltes controvèrsies que han fet canviar el nom del municipi més d’una vegada. El terme modern, tal com es va configurar el 1840, és format per la part centellenca de la parròquia de Sant Fruitós, per l’antiga quadra de l’Aguilar, originàriament vinculada amb Tona, i per un apèndix que s’estén per la part de ponent de Centelles fins al torrent de Santa Maria Savall, sota la Sauva Negra.

La població i l'economia

Les primeres dades de població ( hostalencs ) es remunten al 1497, que hi havia un total de 15 famílies. Durant el segle XVI la població augmentà lleugerament i és al principi del segle XVIII que al poble es registraren un total de 204 h. Al final d’aquest segle s’havia donat un increment de l’1,4% i en cinc anys la població perdé 180 persones. Novament la població es revifà al llarg de les primeres dècades del segle XIX, i entre el 1830 i la data del primer cens modern hi hagué un increment del 2,6%, tot i que novament el poble sofrí una davallada de 185 persones entre el 1857 i els primers anys del segle XX, que es tornà a refer. El 1855 les 116 famílies que habitaven el terme estaven repartides entre el Raval de Baix, el carrer Major, el Carrer Nou, el de les Fontetes, el del Sol, el Serrat i la Cogullada. A excepció d’una petita fluctuació insignificant en el període 1940-50, el creixement demogràfic del poble va ser sostingut. Entre el 1950 i el 1970 el creixement fou notable i coincidí amb una afluència d’immigrants, sobretot del sud de la península, i amb l’expansió industrial, afavorida per la proximitat a l’eix industrial metropolità i la disponibilitat de comunicacions. Posteriorment el creixement s’alentí (2 948 h el 1981 i 3 231 h el 1991) fins estabilitzar-se amb el canvi de segle (3 213 h el 2001). L’any 2005 s’arribà a 3 421 h.

Dins el marc econòmic municipal, l’activitat agrícola ha esdevingut, de totes les del sector primari, la menys important, a conseqüència de l’impuls industrial i de cert tipus d’explotació ramadera lligada amb el sector alimentari. Les terres conreades es destinen sobretot a la producció de cereals (ordi, blat) i farratge. Dins el sector ramader, és destacable la producció de les granges porcines, bovines i el sector avícola. Cal esmentar a més la cria de bestiar oví i de conills.

La indústria és el motor de l’economia municipal. Les indústries tèxtil i alimentària (sobretot la fabricació d’embotits) són les bases tradicionals, tot i que en el decenni del 1990 es tancaren algunes empreses. La resta de la base industrial és formada per iniciatives del sector del metall, la fusta i el material de construcció. El terme disposa del polígon industrial de la Bòvila, al N del nucli dels Hostalets, a tocar de la carretera C-17 i el camí de la Cogullada.

El sector dels serveis ha tingut una importància creixent en les dues darreres dècades. El dissabte se celebra el mercat setmanal.

El poble dels Hostalets de Balenyà

El poble dels Hostalets de Balenyà (587 m i 3 219 h el 2005) sorgí al segle XVI, com indica el nom, en uns petits hostals de camí ral, que consten des del 1553 sota la cura de Gervasi Riera, tot i que no adquiriren certa importància fins al segle XIX. L’església parroquial, aixecada al segle XIX sota el patrocini de sant Josep, és dedicada actualment a Sant Fruitós. Modernament el poble ha estat objecte de remodelacions urbanístiques. El 1989 s’inaugurà el passeig dels Plataners, nom que es donà a un nou tram remodelat de l’antiga carretera nacional, del qual s’han conservat els arbres que delimitaven aquesta via. És una interessant mostra de l’arquitectura contemporània l’actual ajuntament, obra ideada pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, finalitzada el 1993.

El poble disposa de diverses entitats de caràcter cultural, esportiu i cívic, i compta a més amb el Museu Balenyano, exposició etnològica que recull sobretot eines del camp.

Per altra banda, al gener la població celebra la festa major d’hivern en honor a sant Fruitós. El Dilluns de Pasqua es realitza l’aplec dels Ous, que acostuma a reunir gent de les contrades. A l’agost es fa la festa major en honor a Sant Bartomeu i pels volts de l’11 de setembre s’organitza l’Aplec de Balenyà, amb diverses activitats (la nit de les bruixes, cinema a l’aire lliure, etc.), entre les quals es fa el tradicional aplec al santuari de l’Ajuda.

Altres indrets del terme

Vista del Santuari de l’Ajuda
© CIC-Moià
El centre històric del terme es troba en la vella parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, dita ara santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, situada vers l’W dels Hostalets. Aquesta es va originar abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano , segons els antics documents. Una mica més al N de la parròquia de Balenyà hi havia la domus o casal del llinatge Balenyà, de la qual en romanen restes insignificants al puig de l’Alzina o Castellot de la Talaia. El llinatge dels Balenyà, molt destacat en la història comarcal durant els segles XII i XIII, era el dels senyors alodials d’una bona part del terme. Amb la resta dels feligresos de la parròquia van renovar l’església de Sant Fruitós que fou consagrada el 1083.

L’església actual conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV. El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista. Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li van donar l’aspecte actual.

L’església, amb la creu de terme del segle XVII i el comunidor, forma un conjunt interessant, amb el qual s’adiuen la casa veïna del Verdaguer i la casa de l’Estebanell, que són els únics edificis que han restat del petit nucli o sagrera que tenia al seu voltant durant els segles medievals. Des del segle XVIII es venerava en un altar lateral una imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda, la qual, renovada, va passar a presidir l’altar major de l’església, mentre que el culte a sant Fruitós i la titularitat de la parròquia es traslladà a l’església del poble dels Hostalets. Hom celebra l’aplec al santuari de l’Ajuda al setembre.

El sector més al N del terme, entre Tona i Sant Miquel de Balenyà, sobre els masos de l’Aguilar i Casanova de l’Aguilar, és esmentat entre els anys 972 i 998 i a la fi del segle XV. El seu territori formà una quadra civil, a la qual pertanyien els antics masos de l’Aguilar, Casanova, Susany, Taravau, Feu, Estevanell i l’Illa, tots ells subsistents, menys el mas de l’Illa, que es va reedificar al segle XVIII prop de l’actual baixador dels Hostalets.

El sector que des de l’altra banda de la serra va del Roc Gros de la Guàrdia a Puigsagordi i que tomba després per l’altre vessant fins al torrent del Soler i el torrent de Santa Maria Savall fou donat al municipi vers el 1840 perquè havia format part de l’antic terme senyorial, baronia o comtat de Centelles, però no tenia fins aleshores cap vinculació amb Balenyà. En aquest sector hi ha tres masos tradicionals, Mirambell, Puig-alt i el Soler, de l’antiga parròquia de Santa Coloma Sasserra (Castellcir), i les ruïnes de l’església romànica i antic convent de deodonades de Santa Maria Savall, dels segles XII i XIII, situades en el fondal, davant de la Sauva Negra. Prop de Mirambell hi ha una cista megalítica.

La part baixa i plana del terme és ocupada per una munió de masies, algunes de les quals són de tradició mil·lenària, com ara els masos Fontderola, Viladecols i el Barbat, situats al peu de la serra, o com els masos del Pla, la Serra, el Mas, l’Omet o la Tria.

El mas del Pla de Balenyà, amb la seva capella de la Mare de Déu de Gràcia, havia estat una de les propietats més importants de la Plana. La seva edificació, malgrat les renovacions constants, és un dels millors exemplars de la comarca aixecats al segle XVIII.

Col·laboració: 
GEG / R
Llegir més...