i intendència | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

intendència

substantiu femeníf
Història
història hist
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província .

Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa; als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València (1711), a Catalunya (1713) i a Mallorca (1718), a la qual fou incorporada Menorca el 1782. Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid. Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia—. Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc. Els seus agents a les comarques eren els corregidors. Al Rosselló, el Conflent, el Vallespir i l’Alta Cerdanya, arran de llur annexió a França, Lluís XIV hi creà una intendència (1660), que comprenia també el País de Foix. Durant la guerra del Francès, les autoritats napoleòniques suprimiren la intendència borbònica i convertiren els quatre corregiments creats primerament per Augereau (1810) en intendències d’hisenda, amb un intendent al davant i un consell d’intendència. Ferran VII restablí (1814) l’antiga intendència, que fou abolida el 1849. En el transcurs de la primera guerra Carlina, el pretendent Carles de Borbó, l’any 1837, creà a la ciutat de Berga la intendència de l’exèrcit de Catalunya.

Col·laboració: 
EEs
Llegir més...