estil internacional

m
Art

Estil arquitectònic aparegut a Los Angeles vers 1920-25, resultat de la fusió de l’arquitectura nord-americana i els corrents europeus aportats per R. Schindler i R. Neutra.

Aquesta denominació fou donada per H.R. Hitchcock i P. Johnson en llur llibre The International Style. Architecture since 1922, on definiren les principals característiques d’aquest estil: la concepció de l’arquitectura com a volum —no com a massa—, la idea que l’ordre —no la simetria axial— és el mitjà per a donar claredat al projecte arquitectònic i el rebuig de la decoració immotivada. Un exemple important d’aquest estil és el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, de M. van der Rohe.