Arrelat en l’esmentat estil italogòtic, en el detallisme de la pintura flamenca, en la gran riquesa cromàtica i cal·ligràfica del dibuix i de la miniatura, pròpia de la cort de Borgonya, i en l’expressionisme de la pintura centreeuropea, el gòtic internacional es caracteritza per un avanç en la concepció de la perspectiva, per una accentuació del moviment, per un gran sentit de la composició i per un perfeccionisme en el retrat. Representat a Alemanya per l’escola de Colònia, a França pels germans Limbourg i Melchior de Broederlam i a Itàlia per Pisanello i Masolino da Panicale, fou introduït a Catalunya per Lluís Borrassà, que encapçalà, en un primer moment, l’escola de Barcelona, juntament amb Joan Mates i Jaume Cabrera. Unes altres figures destacades foren Ramon de Mur, actiu a Tarragona, i Jaume Ferrer I, màxim exponent de l’escola de Lleida. En la seva segona etapa catalana el gòtic internacional és representat sobretot per Bernat Martorell, juntament amb altres, com Jaume Cirera i Jaume Ferrer II; a Mallorca es destaquen els mestres de Santa Eulàlia i de Montision, i a València Marçal de Saix, Pere Nicolau i Miquel Alcanyís. A Aragó, l’estil presenta una clara relació amb el català, sobretot en el mestre de Lanaja; hi destaquen també Juan de Leví i Bonanat Zaortiga. A Castella, en canvi, és representat principalment per estrangers: Nicola Florentino i Dello Delli a Salamanca i Nicolás Francés a Lleó; seguidor d’aquest darrer és Juan de Burgos.
m
Art