En la teoria tradicional hom anomena interval melòdic el que separa dues notes que sonen consecutivament, i harmònic el que hi ha entre dues notes que sonen alhora. Hom distingeix els intervals amb un numeral, que reflecteix la quantitat de tons o graus de l’escala que abraça l’interval (comptant-hi també l’inicial): així, l’interval do3-mi3 és un interval de tercera (ascendent), i l’interval do3-mi2 ho és de sexta descendent. Segons el nombre de semitons que separen els dos sons, els intervals de segona, tercera, sexta i sèptima són majors o menors; els de la quarta, quinta i octava són anomenats justs. Els intervals superiors a l’octava són anomenats composts. Les alteracions (bemolls o diesis) que augmenten o redueixen aquesta distància converteixen els intervals en disminuïts o augmentats, o bé en menors o majors. Així, l’interval do3-fa3 diesi és de quarta augmentada, mentre que l’interval do3 diesi - mi3 bemoll és de tercera disminuïda. Hom pot donar expressió numèrica als intervals dividint el nombre de vibracions per segon del so més alt pel de l’inferior; el quocient, en l’interval d’octava, és 2.
m
Música