inversió tèrmica

f
Geografia
Meteorologia

Etapes successives del fenomen de la invasió tèrmica

© Fototeca.cat

Fenomen pel qual una capa d’aire registra una temperatura més elevada que la capa inferior o bé més baixa que la superior.

Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire (valls tancades, cubetes, etc). La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats. Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937; en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i origina freds intensos i glaçades, sobretot a les nits encalmades, fenomen afavorit pel refredament més ràpid de la terra; en el límit de la capa freda, a més, es formen boires de contacte, que, amb l’escalfor del Sol, desapareixen quan comença el dia. El relleu català afavoreix l’existència d’unes altres regions d’inversió (Anoia, Tremp), l’estudi de les quals requereix una densa xarxa d’observatoris i és d’importància primordial per a l’agricultura.