Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79. Consultor (1969) del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d’Economia i Finances. Diputat al Parlament Europeu (1979-84), president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees (1979-81). Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l’aprovació de l’Acta Única Europea (1986), el Tractat de Maastricht (1992) i l’admissió de nous membres. Els seus assoliments més notables foren els avenços en la unió econòmica i monetària i l’enfortiment les institucions europees, així com la projecció internacional de la Unió Europea.
Entre altres distincions, rebé el títol de doctor honoris causa d’una vintena d’universitats d’arreu del món, el premi Príncipe de Asturias de cooperació internacional (1989), juntament amb Mikhaïl Gorbatxov, el premi Carlemany (1992), i l’any 1998 la Generalitat de Catalunya el guardonà amb el Premi Internacional Catalunya per la seva contribució a la construcció de la Unió Europea. És autor del llibre Combats pour l’Europe (1999), entre altres obres.