L’abstracció de les formes comunes d’estratègia permet l’establiment d’uns models, anomenats jocs per comparació amb els jocs vulgars (com els escacs o el bridge). La teoria dels jocs d’estratègia, l’estudi dels quals fou iniciat per Émile Borel el 1921, fou establerta el 1928 per John von Neumann, el qual, juntament amb l’economista Oskar Morgenstern, publicà el 1944 la Theory of Games and Economic Behavior. Bé que la majoria dels jocs actuals no poden ésser analitzats d’una manera matemàtica a causa de la immensa quantitat de dades que cal computar, molts poden ésser estudiats establint un model amb formes simplificades. La teoria dels jocs ha permès d’introduir l’aplicació d’un tractament matemàtic a una sèrie de problemes no solament de tipus econòmic, sinó també sociològic, psicològic i polític (especialment la guerra, les vagues i els conflictes socials en general).
f
Matemàtiques