justificació

f

Cristianisme

Acte pel qual Déu, d’una manera totalment gratuïta, transforma l’home en just, de pecador que era, i el salva, no pas a tall d’imputació, sinó amb una renovació efectiva.

Aquesta s’opera per incorporació a la mort i resurrecció de Jesucrist. Aquest tema, exposat per Pau en les epístoles als Romans i al Gàlates, constituí després el centre de la polèmica pelagiana i de la instaurada per la Reforma, que menà el concili tridentí a precisar la posició catòlica.