kazakh

m
Lingüística i sociolingüística
Literatura

Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada per uns 9,5 milions de persones.

D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia. Té tradició escrita des de mitjan segle XIX. Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s. XX, del ciríl·lic. La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev (1846?-1945); en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu: Abai Kunanbajev (1845?-1909), que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov (1897?-1961), prosista, dramaturg i filòleg.