kurd
| kurda

f
m
Etnografia

Individu d’un poble d’origen indoeuropeu descendent probablement dels medes.

En nombre d’uns vint-i-dos milions a la meitat dels anys noranta, els kurds habiten una àmplia zona, actualment dividida entre Turquia (11 milions), l’Iraq (4 milions), l’Iran (5,5 milions) i Síria (1,5 milions). Hi ha també kurds a Armènia i a l’Azerbaidjan. Modernament viuen a estats d’Europa Occidental, sobretot a Alemanya, on sumen prop de mig milió de kurds procedents sobretot de Turquia. Islamitzats arran de la conquesta àrab (636), són musulmans sunnites, amb l’excepció de diverses minories heterodoxes (bektaşi, qadarí i yazīdí) i cristianes, i són víctimes de persecucions i fins i tot de genocidi als estats on habiten. Bé que tradicionalment es dedicaven sobretot a la ramaderia nòmada (xais i cabres), a l’artesania (teixits de llana i catifes) i als conreus, actualment gairebé la meitat viuen en ciutats. L’organització social, de tipus tribal, encara subsisteix i és en part la causa de la fragmentació política del moviment d’emancipació kurd.