lacetà
| lacetana

f
m
Història

Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a la part central de Catalunya i documentat en els texts grecollatins des del segle III aC.

Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets. El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso (Guissona) era dels lacetans. Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató, el 195 aC. No són gaire ben coneguts arqueològicament: n'hi ha pocs jaciments excavats. Durant el procés de romanització tingueren poques ciutats importants. Foren municipis Iesso (Guissona) i Sigarra, de localització incerta, malgrat les incripcions d’aquest municipi, actualment conservades als Prats de Rei.