i laïcisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

laïcisme

substantiu masculím
Història
història hist
Doctrina que defensa la independència de l’home, de la societat i, més particularment, de l’estat de tota influència eclesiàstica o religiosa.

El pensament laïcista rebé a França, durant la polèmica sobre la forma espiritual de la Tercera República, la seva expressió clàssica i exemplar i ha exercit una influència notable en els altres països europeus fins al s. XX. Les arrels espirituals del laïcisme es troben en el Renaixement, l’humanisme, el gal·licanisme i la Il·lustració. En aquesta època prengué forma la consciència del propi valor i de l’autonomia del món en tots els seus ordres i hom procurà d’alliberar-se de la tutela eclesiàstica. El pensament jurídic civil situà la justificació de la religió en un dret individual, pertanyent a l’esfera privada de la persona. L’Església Catòlica, refractària en un principi a perdre l’estat de privilegi, ha reconegut darrerament, especialment en el concili II del Vaticà, la recta autonomia de les realitats terrenals i la llibertat per a l’opció política dels cristians.

Col·laboració: 
EVi
Llegir més...