lituà

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua de la família bàltica.

Parlada per més de tres milions d’individus a Lituània i als EUA (gairebé mig milió a la regió de Chicago), es divideix en dos dialectes ben diferenciats: el del sud, base de la llengua literària, i el del nord o žemaïte. D’estructura arcaica i conservadora, té un sistema nominal de set casos, i conserva el dual. Té alguns trets innovadors, com la desaparició gairebé total del neutre i la simplificació de les categories verbals. El primer text en lituà és un catecisme luterà del 1547.