i longobard | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

longobard | longobarda

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Individu d’un poble germànic que procedia de les terres del baix Elba (s IV).

En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia (526-546). Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment. La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències: d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme (489). Venceren els gèpides (567) i signaren un tractat amb els àvars (567). El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia (568). Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per part de les autoritats bizantines, que es limitaren a refugiar-se en les zones costaneres. Caigué Aquileia (568), una gran part de la plana del Po, Milà (569) i Pavia (572), que esdevingué llur capital. Els ducs longobards guanyaren territoris en totes direccions. Aquests territoris foren organitzats segons els models de la societat longobarda: un agrupament de fares, similar a la gens romana, capitanejades per un duc, constituïa una unitat: un exercitus. I era un exercitus el qui s’encarregava de l’administració de cada nou ducat. Els successius assassinats d’Alboí (572) i Clefi (574) portaren a un interregne de deu anys, fins que, davant la difícil situació en què el papa i els francs, d’una banda, i els bizantins, de l’altra, els posaven, els ducs designaren com a rei Autari, fill de Clefi. Autari cercà l’aliança dels bàvars i es casà amb Teodolinda, filla del duc bàvar Garibaldi, catòlica i amiga del papa Gregori el Gran. Fou el primer pas per a resoldre la qüestió religiosa. Les lleis longobardes, transmeses oralment, foren codificades per Rotari (636-652). Continuà aquesta feina Liutprand (712-744), centralitzador en el seu govern, el qual lluità contra els territoris pontificis. Contemporani seu fou Pau Diaca, nascut al Friül (720?-787), historiador del seu poble (Historia Longobardorum), que treballà a l’Escola Palatina d’Aquisgrà. Carlemany, rei dels francs, posà fi al regne longobard d’Itàlia; el rei Desideri (757-774) fou vençut i deportat. En un document datat el 5 de juny del 774 Carlemany s’anomenà rei dels francs i dels longobards.

Col·laboració: 
MArg
Llegir més...