madrigal

m

Música

Peça polifònica, sovint a cinc veus, d’estructura molt lliure, que permet una gran llibertat i varietat d’expressió.

És una forma característica de la música italiana del s XVI. Els madrigals més notables foren els de C. Monteverdi, L. Marenzio i Gesualdo da Venosa. També l’empraren autors d’altres països, com R. de Lassus. A Anglaterra es desenvolupà amb èxit, gràcies a les obres de W. Byrd, T. Morley, O. Gibbons, Th. Weelkes, J. Wilbye i altres, i fou conreada, com a Itàlia, fins a la fi del s XVII.